FAMILIA DINOSAURI

jueves, 28 de febrero de 2008







No recordeu aquesta serie que feien uns anys enrere??? A mi m’encantava. Em quedava bocabadada davant la televisió amb ella i m’ho passava d’allò més. Em ria molt amb el dinosaure xicotet, m’encantava i em segueix encantat. Sempre estic posada al youtube per veure i recordar els capítols. Espere que us agraden aquests vídeos.

MI CAJITA DE CRISTAL

martes, 26 de febrero de 2008


La amistad es una cajita de cristal. Pequeña, transparente, donde guardas allí dentro todos tus pensamientos, ideas, cariño, amor...Un cristal fino donde te reflejas. Material en el que están hechos tus sueños. Son porciones de tu corazón que intentas que no se rayen nunca.


Un amigo es más que una persona. Algo que no es físico, algo que siempre llevas. Es eso que recoges por el camino y guardas en tu cajita de cristal, cuidadosamente acomodado en su interior de terciopelo. Todo eso en lo que crees, en lo que confías, en lo que sientes.Eso que te abraza cuando piensas que no puedes más.Algo que lamentas no ver.


Porque el amigo aunque no lo veas, no lo toques, no lo huelas si es verdadero amigo, lo sientes. Aunque se encuentre sentado a tu lado, tú nunca lo ves como la materia física que es.A veces lo miras a los ojos. A veces sientes su presencia.


Sin embargo, el amigo no es la persona que ves.


Es la persona que sientes que esta ahi.


Es aquello por lo que darías todo.



Menos tu cajita de cristal…


LA CAJITA DE MI VIDA
Hay ocasiones en que no sabemos reconocer si lo que en cierta ocasión pasó por nuestra vida fue tal y como fue o si solo guardamos su imagen distorsionada en un recuerdo Y ahí está….
Trocitos de mi vida guardados en ella…. A pesar del tiempo, aun permanecen alli….Fotos, escritos, papeles, entradas, pequeños objetos….únicos y simbólicos de cada momento….¿Qué tendrán?
Traen recuerdos lejanos, pero de una manera tan viva y tan cercana… cierro los ojos … buscar en ella es como viajar en el tiempo…. Recordar aquello y ver cómo he cambiado, y como ha cambiado todo…..sensaciones encontradas, personas que no están, nostalgia….sentir lo perdido ...personas que llegaron…. todo en un pequeño mundo....al que visitar a menudo por si acaso alguna vez, se convierten en recuerdos olvidados en mi memoria...
" si crees en ti, el mundo creerá en ti"
aVuI vA La CoSA SobrE cAiXeteS....
M@R¡€tA

El MeU bLOg, La mEuA oPiniÓ

domingo, 24 de febrero de 2008


Ací esta el meu blog. Ho he aconseguit. Tasca que, si dic que per a mi era fàcil, estaria dient una mentida. Sempre he segut negada per als temes referents a la informàtica. Un exemple molt clar, l’any passat. Primer parcial de informàtica: un 4, suspès. Tot i això, me n’he adonat que, amb interès, esforç i si cal, ajuda, tot s’aconsegueix. Recuperació a juny: un 8,5 notable.

En aquesta pràctica, m’he esforçat molt, he tardat les meues hores, però al menys, ja sé com funciona. El més important no és acabar abans ni fer les coses rapit, sinó fer-les bé i, sobretot posar interès i disfrutar del que fas, pel contrari no serveix de res.

He explorat, he investigat, m’he equivocat, he rectificat, he buscat...perquè com mol bé diu a l’aula virtual, açò no es trenca. Aquesta és la millor manera d’aprendre. La plantilla l’he buscada a Internet, ja que les que hi havia en les opcions, no m’acabaven d’agradar...Després ja he començat a investigar per poder-lo editar, fer-lo bonic, fer el meu blog personal al meu gust, a la meua manera.

El manual que he trobat a l’aula, m’ha servit de gran ajuda ja que esta molt ben explicat i ha segut molt fàcil d’entendre, i ho dic jo que soc principiant, en açò dels blogs!!!

La informàtica, Internet, en definitiva, les noves tecnologies, podria dir-se que una de les coses més important dins l’aula avui en dia, perquè és el món que ens rodeja. Els nens han d’incorporar-se a aquest món el més aviat possible, i per a què estem nosaltres? Per a que ho aconseguisquen.

Poc a poc, aniré millorant-lo i espere aprendre molt més, perquè la veritat és que m’agrada’t a mi molt, açò del blog...

LOS JUEVES UNIVERSITARIOS....

Se te hacen las 8. Mierda. Ya no te da tiempo a arreglarte. Dúchate. Ya está ahí Aroa. Sécate el pelo con una mierda de secador. Peina a tu amiga y gratis xD. Péinate tú a lo Patricia xD. Píntate. Vístete. Coge el coche. Busca aparcamiento. Ves al bar. Cómete todos los cacahuetes mientras esperas. Se hace tarde. Sangría. Cervezas. Ya estamos todos. Tapas… perdona ¿tienes rabo? xD. Más sangría. Risas. Vodka rojo. Más risas. Ettro. Baila y baila. Ves a la otra sala. Descubre que la otra sala no mola. Baja. Sigue bailando. Encuéntrate con dos locas. Baila con ellas. Alégrate de que sean tus amigas. Diles todo lo que las quieres. Sigue bailando. Se hacen las 6… ¿nos vamos? Sigue bailando. Hasta que te echen.. Vuelve a descubrir que tus amigas están locas y que las echabas de menos. Sabes que molan, que molamos, que volvemos a ser nosotras. Las 7, ¿nos vamos ahora? Sí, vete que la luz ya se ha encendido. Tu amiga te propone llevarte.. Llega a casa. No duermas. Habla y habla durante toda la mañana. No quieras que se acabe ese momento. Sé consciente de que te tienes que levantar. No quieres. Dúchate. Sécate los pantalones con la mierda de secador. Come en compañía. Vete a clase. Descubre que te duele todo, que no has dormido nada y que tienes una buena resaca. Y que no eres la única. Pero allí estamos las cuatro. En clase. Cumpliendo, al menos por un rato. Porque esta es nuestra reforma, sí señor!

Quien és bueno para salir, es bueno para estudiar….

Des d'una finestra, un món somiat

sábado, 23 de febrero de 2008

Des d’ella es pot veure el món i pots imaginar també com t’agradaria que fora. Veig el mar des de la meua finestra com un sinònim de llibertat, de vida, un espai infinit.

Em mostra que la llibertat es total i aprenc a través d’ella que em de seguir lluitant pels vostres somnis i per tot allò que realment valga la pena, sense conformar-nos ni rendir-nos davant d’una societat que no se n’adona de la realitat.

Puc veure un món conscient de que existeix una realitat injusta i desigual, però imagine i cree una societat que arribe alcançar i disfrutar els seus propis somnis, desitjos que es poden realitzar.. no hi ha que perdre l’esperança.

Crec en l’existència d’un món millor i d’aquesta manera puc anar mes enllà de la imaginació, i aconseguisc traspassar la barrera dels sentits que em porta a un món plè de records...

És bo seure’ns junt a ella cada dia i veure el mar i a la vegada un món passar, en el que els teus ulls poden inventar, i sols tens que deixar volar la pròpia imaginació...

........................A vegades, és millor tancar els ulls i seguir endavant...............................