PER QUÈ EL SOFTWARE LLIURE A LA NOSTRA ESCOLA?

martes, 29 de abril de 2008

Aquesta pràctica ens ha servit, principalment per conèixer amb profunditat els software lliure: què és? per a què serveix? Els seus avantatges vers el software privatiu. Açò, ho hem pogut aprendre amb l’ajuda dels diferents articles penjats a l’aula virtual, ja que aquestos hem trobat tota la informació adaptada als nostres coneixements, fàcil de comprendre i que ens ha ajudat posteriorment a la realització de la pràctica.El primer que vam fer va ser llegir-se tots els articles i posar en comú les idees que a cadascuna ens havien paregut més rellevants.

Després d’aquesta pluja d’idees, vam realitzar un croquis de com ens agradaria que fóra la presentació, amb el text que creiem que seria l’adequat per a realitzar-la. Vam intentar que el text fóra curt per no avorrir, convincent i visualment atractiu. A continuació, ens vam repartir la feina.Dues persones del grup es van dedicar la cerca d’imatges a través de la pràctica especificada a l’aula virtual (FlickrCC), i les altres dues persones es van dedicar a la gravació de la veu a través d’un editor d’àudio, Audacity.Aquestes persones es van encarregar de buscar música d’una pàgina web, on descarregar música és legal, anomenada Jamendo, que fóra lliure i també que siguera acord al text i les imatges de la presentació.

El pas següent, la sincronització en el editor de so amb la veu gravada i la música elegida, ho vam fer entre totes, ja que era un procés més costós i, a més, totes teníem interès en aprendre a utilitzar el Audacity. Una vegada fet açò, vam adaptar el temps de transició de les diapositives a l’àudio (música i veu).Aleshores, per poder pujar l’audio a Internet ens vam haver de registrar a la pàgina web de Mediamax i seguir les instruccions del manual de l’aula virtual.A continuació, vam fer el mateix al Slideshare per poder penjar només les imatges de la presentació.

Una vegada penjat l’audio al Mediamax i les imatges al Slideshare vam crear un Slidecast a partir de la sincronització de les imatges amb l’audio.

Finalment, ho vam publicar i cadascuna ho va penjar al seu blog utilitzant el codi URL.Amb aquesta pràctica hem aprés moltes coses. Pensem que compartir els treballs amb altres persones és molt fructífer ja que així podem aprendre els uns dels altres. Tot i que ja sabíem fer presentacions amb el software lliure, hem aprés a penjar-lo a llocs per a que la resta o puga veure.

També hem conegut pàgines des d’on podem descarregar-se lliurement imatges o música per a realiztar posteriors treballs.El que més ens ha costat, ha sigut sincronitzar la música ja que vam tindre alguns problemes i ho vam haver de penjar tres vegades.Ens ha paregut una pràctica molt costosa perquè hem hagut d’invertir molt de temps i esforç. Però a la vegada, també hem aprés moltes coses que no sabíem per nosaltres mateixes.

Comentari del Real Decret d’educació Infantil

jueves, 10 de abril de 2008


L’objectiu d’aquest Real Decret es establir quines son les ensenyances mínimes del segon cicle d’educació Infantil. Al principi d’aquest decret, veiem una divisió d’aquest en diferents articles, on s’expliquen aspectes generals de l’educació Infantil.

Trobem, primer, els principis generals de l’educació infantil, com per exemple, que comprèn del 0 als 6 anys o que té un caràcter voluntari i gratuït. A continuació podem llegir les finalitats d’aquest cicle, al igual que el objectius que aquest té, per exemple, conèixer el propi cos i el dels altres, l’adquisició d’autonomia, desenvolupar les capacitats afectives...i finalment fa referència a les ensenyances mínimes de cada cicle i a l’avaluació, es a dir, quins aspectes s’han de tenir en compte, en educació infantil, a l’hora d’avaluar els nens.

Pel que fa a la segona part del Decret, es nombren les distintes àrees del segon cicle d’educació Infantil, on dins de cadascuna s’especifica una aproximació general d’aquest, així com els seus objectius concrets, els blocs amb els quals es divideix i finalment, els criteris d’avaluació. Aquestes àrees son concretament:
· Coneixement d’u mateix i autonomia personal.
· Coneixement de l’entorn.
· Llenguatges: comunicació i representació.

Ara bé, el que ens interessa més, en aquest cas, és l’últim apartat, és a dir, el dels llenguatges de comunicació i representació que, en un primer moment, pretén millorar la relació entre els nens i el medi i millorar la comprensió del mon i l’expressió original, imaginativa i creativa.

Les diferents formes de comunicació que hi ha son: el llenguatge verbal, el llenguatge artístic, el corporal, el audiovisual i el de les tecnologies de la informació i la comunicació. El Decret explica específicament la contribució de cadascun dels llenguatges dins l’educació Infantil.

Concretament, el llenguatge audiovisual i el de les tecnologies de la informació i la comunicació presents en la vida infantil, requereixen un tractament educatiu, que, a partir de l’ús apropiat, inicia els nens i les nenes en la comprensió dels missatges audiovisuals. Dins d’aquest llenguatge anem a aprofundir un poc més. Segons aquest Decret, la iniciació en l’ús d’instruments tecnològics com l’ordinador, la càmera o els reproductors de so i imatges com a elements de comunicació. Finalment, defèn una utilització moderada dels medis audiovisuals, així com de les TIC.

Pense que en aquest Decret es queden moltes idees importants en l’aire, que no es nombren, sobre les noves tecnologies i no se’ls presta la importància que pense que tenen aquestes avui en dia dins l’àmbit de l’educació, més concretament de l’educació Infantil, encara així, sóc conscient de que és un decret general, que no només va enfocat a aquest llenguatge i pot ser siga per això que no aprofundeix en més idees importants sobre el llenguatge audiovisual i les TIC.

MARIETA :)

Anàlisi dels capitols 4 i 5 del llibre "Les TIC a l'Educació Infantil"

miércoles, 9 de abril de 2008


Continuarem amb el anàlisi d’aquest llibre, en aquest cas el capítol 4, que parla bàsicament de l’organització i gestió de les TIC. Tenir ordinadors ha de ser viscut com una gran oportunitat per tal de millorar la tasca educativa que es fa a l’escola, per això, cal reflexionar sobre com ens podem organitzar i com podem fer un bon ús educatiu d’aquests mitjans.

“L’actitud dels mestres vers les TIC ajudarà molt el claustre a implantar el projecte informàtic, ja que només amb una actitud oberta podrem valorar les possibilitats educatives que tenen les tecnologies de la informació i la comunicació, quant a preparació de materials i quant a recursos educatius per fer a l’aula amb els nens i nenes. Els mestres hem de considerar les TIC una eina més per fer servir en la nostra feina diària a la classe.”

Aquest és un paràgraf d’aquest capítol que trobe molt interessant. Pense que encara avui hi ha molts professors que es tanquen a donar una oportunitat a les TIC i només amb una actitud obreta cap a elles, aconseguirem que aquestes s’integren en el nostre dia a dia dins l’aula, que siguen una eina més que puguen utilitzar els nens i les nenes i que es convertisquen en un recurs educatiu realment útil.

Totes les entitats que formen l’escola (l’equip directiu, el coordinador, la comissió d’informàtica i el claustre) , tenen unes funcions que han de dur a terme per a impulsar el projecte TIC a les escoles i poder portar-lo endavant.

Han hagut alguns apartats nombrats als text, per exemple, les necessitats informàtiques de l’escola, que explica algunes idees que pense que són prou evidents, son explicacions que es repeteixen en més d’una ocasió i pot ser s’haurien pogut deixar un poc més en un segon pla.

Em referisc, per exemple, a la idea de que les classes i sales de l’escola haurien de tenir connexió a la xarxa del centre i a Internet, amb una instal·lació adequada...es evident, pel contrari no serveix de res tenir ordinadors en classe, si no funcionen. Aquesta idea la repetís tres vegades al llarg del capítol.

Finalment, el capítol acaba parlant tant de la diferencia que hi ha entre una aula amb ordinadors o ordinadors a l’aula com de l’aula ideal. Aquesta es caracteritza per tenir simplement quatre ordinadors. Açò, ens diu que introduir les TIC a l’escola no significa deixar els altres aprenentatges a banda, sinó que son una eina complementària més d’aprenentatge per als nens i nenes.

Pel que fa al capítol 5, pot ser siga el que més m’agrada’t perquè és el que més coses noves m’ha aportat, ja que parla del programari i recursos didàctics. Al llarg de tot aquest capítol . Primer que tot he entrat en dues pagines citades al llibre (com són www.xtec.cat, en concret la zonaclic, o www.edu365.cat), que ja coneixia però que no m’havia detingut mai a mirar-les amb profunditat.

També podem trobar un recull de diferents programes, que serveixen per a distintes coses, per exemple, com a programes d’escriptura podem utilitzar tant el Word com l’OpenOffice. Un programa de dibuix molt interessant, que he utilitzat moltes vegades, és el Paint. Com a programes de presentació trobem el Powerpoint o el OpenOfficeImpres. I finalment un programa que m’agrada molt, sobretot per a utilitzar-lo dina l0’aula d’infantil, ,és el Jclic, ja que permet aprendre, repassar, practicar, memoritzar o ampliar diferents activitats que, en eixe moment, els nens i nenes estiguen treballant a classe. A més a més, a les practiques, els nens a la meua aula, treballaven amb aquest programa i els encantava fer activitats amb ell.

Pense que és un recurs molt útil, aquest programa ja que, per una banda pots descarregar-te paquets d’activitats que t’interessa que treballen els nens i nenes en un moment determinat del curs, però també pots crear tu les teues pròpies activitats i pense que no es un programa complex per a treballar amb ell, a més a més l’estem treballant molt en aquesta carrera.

Després d’anar investigant per distintes webs que ens ofereix el llebre, m’he n’he adonat que les TICS ofereixen molts recursos, els quals hem d’aprofitar els mestres. Hi ha recursos que podem crear-nos nosaltres mateix i hi ha uns altres que ja estan creats, simplement hem de posar-los en practica. És molt important que donem utilitat a totes aquestes facilitats que ens ofereixen des de distintes part del món, referents a les TIC per a aconseguir d’una vegada per totes, unes escoles millors, on les TIC s’integren a l’àmbit educatiu, que s’adapten definitivament al ritme amb què creix el món i, amb ell, la societat.





MARIETA :)




Anàlisi dels capitols 1 i 2 del llibre "les TIC a l'Educació Infantil"

lunes, 7 de abril de 2008


LES TIC A L’EDUCACIÓ INFANTIL

Les TIC a l’escola, de Jordi Cases i M. Roser Torrescasana, és una gran aportació que parla d’un dels aspectes centrals d’un debat transcendental en l’educació actual: les possibilitats que ens ofereixen les tecnologies de la informació i de la comunicació i el paper del mestre per integrar-les a l’escola . En resum, és un tractament del tema de la participació de les noves tecnologies en la educació, l’objectiu del qual és argumentar i convèncer que les TIC poden ser un recurs didàctic també en l’ Educació Infantil.

1. Les TIC a l’escola

Avui en dia es dona el que anomenen la revolució digital, que ha donat lloc a l’actual societat de la informació. Aquesta revolució esta aconseguint modificar en una gran mesura la nostra societat ja que la informàtica, l’electrònica, el món audiovisual... s’han incorporat a les nostres vides. Per tant, hem d’estar en constant procés d’adaptació als canvis i hem de sentir-nos capacitats per a afrontar els nous reptes que van sorgint.

Aquest nou marc social, fa que els nens i nenes que arriben a l’escola estiguen totalment familiaritzats amb el món digital i utilitzen de manera activa els mòbils, els televisors, les càmeres de fotografiar...Hi ha moltes accions d’aquesta societat de la informació i de la comunicació que ja estan incorporades en la vida quotidiana dels nens.

L’escola intenta entendre i adaptar-se a tot això que esta passant, de manera que s’estan produint uns canvis importants en els centres escolars (canvis en l’estructura física de l’escola, canvis en politiques educatives, canvis en l’àmbit administratiu, canvis en les metodologies de treball...)

Pense però, que cal dir que encara avui en dia hi ha moltes escoles que manquen en grans dimensions de molts d’aquestos canvis, per tant molts centres educatius no precisen de l’adaptació adequada per a poder integrar les TIC correctament a l’escola.

En conclusió, l’escola i el sistema educatiu no només han d’ensenyar les TIC, aquestes produiran un canvi en l’escola i en l’entorn, si l’entorn canvia, l’activitat de la pròpia escola canviarà.

En resum, aquest curt capítol fa referència al que esta passant en l’actualitat, el món esta canviant i la gent també, per tant, l’escola ha d’anar canviant al mateix ritme.

2. Aportacions de les TIC a l’educació infantil

Al capítol 2 es parla de la relació de les TIC i el procés de desenvolupament de l’infant, la relació d’aquestes amb el PCC, de les TIC i el paper del mestre i de les TIC amb el treball en equip.

Les persones son els estímuls més importants els primers anys de vida dels infants. Les primeres persones que tenen una influència més forta en els nens i nenes son els pares i la família, però després l’escola, és a dir, el professorat i els companys de classe.

L’aprenentatge en interacció amb les altres persones és el que ens dona la possibilitat d’avançar en el desenvolupament, per això, la millor estimulació que es pot oferir a un infant no és la més complexa i elaborada, sinó aquella que s’adapta millor al seu nivell maduratiu i que més l’ajuda a evolucionar.

Desenvolupament i aprenentatge son dos aspectes que estan molt lligats i que son molt importants a l’hora d’utilitzar les TIC com a recurs a les aules ja que es passa d’una relació de dependència amb l’adult a una relació d’autonomia pròpia, i l’infant va ampliant els àmbits de relacions personals. És molt important poder potenciar l’ús cooperatiu i col·laboratiu que ens aporten les TIC.

Pel que vaig poder comprovar a les practiques d’aquest any, les quals les realitzava en el curs de primer de primària, l’ordinador dins la meua aula era un estímul molt gran per als nens, els encantava fer activitats amb ell. A més a més, no eren competitius sinó que s’ajudaven els uns als altres i es potenciava en gran mesura aquestos aspectes de cooperació i col·laboració anomenats al llibre.

En resum, els factors i les experiències més influents no son les que apareixen primer sinó les que tenen certa continuïtat i/o són més estables en l’entorn significatiu del nen o nena.

En aquesta part d’aquest segon capítol m’he he pogut adonar que les TIC tenen moltes més aportacions de les que jo creia que sabia, per exemple que les TIC poden ajudar a desenvolupar la comunicació verbal entre mestre i alumnes o entre alumnes, és una aportació d’aquestes que, en sí mateix, no era conscient d’ella. També es poden utilitzar per reforçar altres llenguatges com el matemàtic, el escrit, el plàstic i el musical.

En l’apartat de les TIC amb el treball d’equip, els autors divideixen el text en 3 seccions diferents: el suport entre els mestres, l’elaboració i recerca dels materials útils i significatius per als alumnes i l’organització del cicle.

Finalment, en quant al paper del mestre, aquest ha de ser capaç d’integrar les TIC a les aules de manera que siguen útils i eficaces en el procés d’ensenyament aprenentatge dels alumnes. Per a aconseguir açò, una de les tasques més importants que té el mestre és tenir present els coneixements previs dels alumnes.

El paper del mestre esta en un procés de canvi constant, aquestos canvis en l’educació infantil apareixen en el moment en que deixem que nous material, en aquest cas, les noves tecnologies s’integren en el dia a dia escolar. Perquè hem de recordar que per això, les TIC han de ser un recurs més a l’aula. No l’únic, ni tampoc un que no s’utilitza mai. Han de ser un recurs que s’utilitza quan cal en la mateixa mesura que s’utilitzen la resta de recursos perquè són això, una eina més en l’aprenentatge.

Cal dir q encara ara, hi ha molts mestres que no donen ninguna oportunitat al món digital i no volen dur a terme aquestes propostes d’ensenyar les TIC, açò provoca un retràs a l’hora de seguir el ritme en què va canviant la societat en general.