PER QUÈ EL SOFTWARE LLIURE A LA NOSTRA ESCOLA?

martes, 29 de abril de 2008

Aquesta pràctica ens ha servit, principalment per conèixer amb profunditat els software lliure: què és? per a què serveix? Els seus avantatges vers el software privatiu. Açò, ho hem pogut aprendre amb l’ajuda dels diferents articles penjats a l’aula virtual, ja que aquestos hem trobat tota la informació adaptada als nostres coneixements, fàcil de comprendre i que ens ha ajudat posteriorment a la realització de la pràctica.El primer que vam fer va ser llegir-se tots els articles i posar en comú les idees que a cadascuna ens havien paregut més rellevants.

Després d’aquesta pluja d’idees, vam realitzar un croquis de com ens agradaria que fóra la presentació, amb el text que creiem que seria l’adequat per a realitzar-la. Vam intentar que el text fóra curt per no avorrir, convincent i visualment atractiu. A continuació, ens vam repartir la feina.Dues persones del grup es van dedicar la cerca d’imatges a través de la pràctica especificada a l’aula virtual (FlickrCC), i les altres dues persones es van dedicar a la gravació de la veu a través d’un editor d’àudio, Audacity.Aquestes persones es van encarregar de buscar música d’una pàgina web, on descarregar música és legal, anomenada Jamendo, que fóra lliure i també que siguera acord al text i les imatges de la presentació.

El pas següent, la sincronització en el editor de so amb la veu gravada i la música elegida, ho vam fer entre totes, ja que era un procés més costós i, a més, totes teníem interès en aprendre a utilitzar el Audacity. Una vegada fet açò, vam adaptar el temps de transició de les diapositives a l’àudio (música i veu).Aleshores, per poder pujar l’audio a Internet ens vam haver de registrar a la pàgina web de Mediamax i seguir les instruccions del manual de l’aula virtual.A continuació, vam fer el mateix al Slideshare per poder penjar només les imatges de la presentació.

Una vegada penjat l’audio al Mediamax i les imatges al Slideshare vam crear un Slidecast a partir de la sincronització de les imatges amb l’audio.

Finalment, ho vam publicar i cadascuna ho va penjar al seu blog utilitzant el codi URL.Amb aquesta pràctica hem aprés moltes coses. Pensem que compartir els treballs amb altres persones és molt fructífer ja que així podem aprendre els uns dels altres. Tot i que ja sabíem fer presentacions amb el software lliure, hem aprés a penjar-lo a llocs per a que la resta o puga veure.

També hem conegut pàgines des d’on podem descarregar-se lliurement imatges o música per a realiztar posteriors treballs.El que més ens ha costat, ha sigut sincronitzar la música ja que vam tindre alguns problemes i ho vam haver de penjar tres vegades.Ens ha paregut una pràctica molt costosa perquè hem hagut d’invertir molt de temps i esforç. Però a la vegada, també hem aprés moltes coses que no sabíem per nosaltres mateixes.

Comentari del Real Decret d’educació Infantil

jueves, 10 de abril de 2008


L’objectiu d’aquest Real Decret es establir quines son les ensenyances mínimes del segon cicle d’educació Infantil. Al principi d’aquest decret, veiem una divisió d’aquest en diferents articles, on s’expliquen aspectes generals de l’educació Infantil.

Trobem, primer, els principis generals de l’educació infantil, com per exemple, que comprèn del 0 als 6 anys o que té un caràcter voluntari i gratuït. A continuació podem llegir les finalitats d’aquest cicle, al igual que el objectius que aquest té, per exemple, conèixer el propi cos i el dels altres, l’adquisició d’autonomia, desenvolupar les capacitats afectives...i finalment fa referència a les ensenyances mínimes de cada cicle i a l’avaluació, es a dir, quins aspectes s’han de tenir en compte, en educació infantil, a l’hora d’avaluar els nens.

Pel que fa a la segona part del Decret, es nombren les distintes àrees del segon cicle d’educació Infantil, on dins de cadascuna s’especifica una aproximació general d’aquest, així com els seus objectius concrets, els blocs amb els quals es divideix i finalment, els criteris d’avaluació. Aquestes àrees son concretament:
· Coneixement d’u mateix i autonomia personal.
· Coneixement de l’entorn.
· Llenguatges: comunicació i representació.

Ara bé, el que ens interessa més, en aquest cas, és l’últim apartat, és a dir, el dels llenguatges de comunicació i representació que, en un primer moment, pretén millorar la relació entre els nens i el medi i millorar la comprensió del mon i l’expressió original, imaginativa i creativa.

Les diferents formes de comunicació que hi ha son: el llenguatge verbal, el llenguatge artístic, el corporal, el audiovisual i el de les tecnologies de la informació i la comunicació. El Decret explica específicament la contribució de cadascun dels llenguatges dins l’educació Infantil.

Concretament, el llenguatge audiovisual i el de les tecnologies de la informació i la comunicació presents en la vida infantil, requereixen un tractament educatiu, que, a partir de l’ús apropiat, inicia els nens i les nenes en la comprensió dels missatges audiovisuals. Dins d’aquest llenguatge anem a aprofundir un poc més. Segons aquest Decret, la iniciació en l’ús d’instruments tecnològics com l’ordinador, la càmera o els reproductors de so i imatges com a elements de comunicació. Finalment, defèn una utilització moderada dels medis audiovisuals, així com de les TIC.

Pense que en aquest Decret es queden moltes idees importants en l’aire, que no es nombren, sobre les noves tecnologies i no se’ls presta la importància que pense que tenen aquestes avui en dia dins l’àmbit de l’educació, més concretament de l’educació Infantil, encara així, sóc conscient de que és un decret general, que no només va enfocat a aquest llenguatge i pot ser siga per això que no aprofundeix en més idees importants sobre el llenguatge audiovisual i les TIC.

MARIETA :)

Anàlisi dels capitols 4 i 5 del llibre "Les TIC a l'Educació Infantil"

miércoles, 9 de abril de 2008


Continuarem amb el anàlisi d’aquest llibre, en aquest cas el capítol 4, que parla bàsicament de l’organització i gestió de les TIC. Tenir ordinadors ha de ser viscut com una gran oportunitat per tal de millorar la tasca educativa que es fa a l’escola, per això, cal reflexionar sobre com ens podem organitzar i com podem fer un bon ús educatiu d’aquests mitjans.

“L’actitud dels mestres vers les TIC ajudarà molt el claustre a implantar el projecte informàtic, ja que només amb una actitud oberta podrem valorar les possibilitats educatives que tenen les tecnologies de la informació i la comunicació, quant a preparació de materials i quant a recursos educatius per fer a l’aula amb els nens i nenes. Els mestres hem de considerar les TIC una eina més per fer servir en la nostra feina diària a la classe.”

Aquest és un paràgraf d’aquest capítol que trobe molt interessant. Pense que encara avui hi ha molts professors que es tanquen a donar una oportunitat a les TIC i només amb una actitud obreta cap a elles, aconseguirem que aquestes s’integren en el nostre dia a dia dins l’aula, que siguen una eina més que puguen utilitzar els nens i les nenes i que es convertisquen en un recurs educatiu realment útil.

Totes les entitats que formen l’escola (l’equip directiu, el coordinador, la comissió d’informàtica i el claustre) , tenen unes funcions que han de dur a terme per a impulsar el projecte TIC a les escoles i poder portar-lo endavant.

Han hagut alguns apartats nombrats als text, per exemple, les necessitats informàtiques de l’escola, que explica algunes idees que pense que són prou evidents, son explicacions que es repeteixen en més d’una ocasió i pot ser s’haurien pogut deixar un poc més en un segon pla.

Em referisc, per exemple, a la idea de que les classes i sales de l’escola haurien de tenir connexió a la xarxa del centre i a Internet, amb una instal·lació adequada...es evident, pel contrari no serveix de res tenir ordinadors en classe, si no funcionen. Aquesta idea la repetís tres vegades al llarg del capítol.

Finalment, el capítol acaba parlant tant de la diferencia que hi ha entre una aula amb ordinadors o ordinadors a l’aula com de l’aula ideal. Aquesta es caracteritza per tenir simplement quatre ordinadors. Açò, ens diu que introduir les TIC a l’escola no significa deixar els altres aprenentatges a banda, sinó que son una eina complementària més d’aprenentatge per als nens i nenes.

Pel que fa al capítol 5, pot ser siga el que més m’agrada’t perquè és el que més coses noves m’ha aportat, ja que parla del programari i recursos didàctics. Al llarg de tot aquest capítol . Primer que tot he entrat en dues pagines citades al llibre (com són www.xtec.cat, en concret la zonaclic, o www.edu365.cat), que ja coneixia però que no m’havia detingut mai a mirar-les amb profunditat.

També podem trobar un recull de diferents programes, que serveixen per a distintes coses, per exemple, com a programes d’escriptura podem utilitzar tant el Word com l’OpenOffice. Un programa de dibuix molt interessant, que he utilitzat moltes vegades, és el Paint. Com a programes de presentació trobem el Powerpoint o el OpenOfficeImpres. I finalment un programa que m’agrada molt, sobretot per a utilitzar-lo dina l0’aula d’infantil, ,és el Jclic, ja que permet aprendre, repassar, practicar, memoritzar o ampliar diferents activitats que, en eixe moment, els nens i nenes estiguen treballant a classe. A més a més, a les practiques, els nens a la meua aula, treballaven amb aquest programa i els encantava fer activitats amb ell.

Pense que és un recurs molt útil, aquest programa ja que, per una banda pots descarregar-te paquets d’activitats que t’interessa que treballen els nens i nenes en un moment determinat del curs, però també pots crear tu les teues pròpies activitats i pense que no es un programa complex per a treballar amb ell, a més a més l’estem treballant molt en aquesta carrera.

Després d’anar investigant per distintes webs que ens ofereix el llebre, m’he n’he adonat que les TICS ofereixen molts recursos, els quals hem d’aprofitar els mestres. Hi ha recursos que podem crear-nos nosaltres mateix i hi ha uns altres que ja estan creats, simplement hem de posar-los en practica. És molt important que donem utilitat a totes aquestes facilitats que ens ofereixen des de distintes part del món, referents a les TIC per a aconseguir d’una vegada per totes, unes escoles millors, on les TIC s’integren a l’àmbit educatiu, que s’adapten definitivament al ritme amb què creix el món i, amb ell, la societat.





MARIETA :)




Anàlisi dels capitols 1 i 2 del llibre "les TIC a l'Educació Infantil"

lunes, 7 de abril de 2008


LES TIC A L’EDUCACIÓ INFANTIL

Les TIC a l’escola, de Jordi Cases i M. Roser Torrescasana, és una gran aportació que parla d’un dels aspectes centrals d’un debat transcendental en l’educació actual: les possibilitats que ens ofereixen les tecnologies de la informació i de la comunicació i el paper del mestre per integrar-les a l’escola . En resum, és un tractament del tema de la participació de les noves tecnologies en la educació, l’objectiu del qual és argumentar i convèncer que les TIC poden ser un recurs didàctic també en l’ Educació Infantil.

1. Les TIC a l’escola

Avui en dia es dona el que anomenen la revolució digital, que ha donat lloc a l’actual societat de la informació. Aquesta revolució esta aconseguint modificar en una gran mesura la nostra societat ja que la informàtica, l’electrònica, el món audiovisual... s’han incorporat a les nostres vides. Per tant, hem d’estar en constant procés d’adaptació als canvis i hem de sentir-nos capacitats per a afrontar els nous reptes que van sorgint.

Aquest nou marc social, fa que els nens i nenes que arriben a l’escola estiguen totalment familiaritzats amb el món digital i utilitzen de manera activa els mòbils, els televisors, les càmeres de fotografiar...Hi ha moltes accions d’aquesta societat de la informació i de la comunicació que ja estan incorporades en la vida quotidiana dels nens.

L’escola intenta entendre i adaptar-se a tot això que esta passant, de manera que s’estan produint uns canvis importants en els centres escolars (canvis en l’estructura física de l’escola, canvis en politiques educatives, canvis en l’àmbit administratiu, canvis en les metodologies de treball...)

Pense però, que cal dir que encara avui en dia hi ha moltes escoles que manquen en grans dimensions de molts d’aquestos canvis, per tant molts centres educatius no precisen de l’adaptació adequada per a poder integrar les TIC correctament a l’escola.

En conclusió, l’escola i el sistema educatiu no només han d’ensenyar les TIC, aquestes produiran un canvi en l’escola i en l’entorn, si l’entorn canvia, l’activitat de la pròpia escola canviarà.

En resum, aquest curt capítol fa referència al que esta passant en l’actualitat, el món esta canviant i la gent també, per tant, l’escola ha d’anar canviant al mateix ritme.

2. Aportacions de les TIC a l’educació infantil

Al capítol 2 es parla de la relació de les TIC i el procés de desenvolupament de l’infant, la relació d’aquestes amb el PCC, de les TIC i el paper del mestre i de les TIC amb el treball en equip.

Les persones son els estímuls més importants els primers anys de vida dels infants. Les primeres persones que tenen una influència més forta en els nens i nenes son els pares i la família, però després l’escola, és a dir, el professorat i els companys de classe.

L’aprenentatge en interacció amb les altres persones és el que ens dona la possibilitat d’avançar en el desenvolupament, per això, la millor estimulació que es pot oferir a un infant no és la més complexa i elaborada, sinó aquella que s’adapta millor al seu nivell maduratiu i que més l’ajuda a evolucionar.

Desenvolupament i aprenentatge son dos aspectes que estan molt lligats i que son molt importants a l’hora d’utilitzar les TIC com a recurs a les aules ja que es passa d’una relació de dependència amb l’adult a una relació d’autonomia pròpia, i l’infant va ampliant els àmbits de relacions personals. És molt important poder potenciar l’ús cooperatiu i col·laboratiu que ens aporten les TIC.

Pel que vaig poder comprovar a les practiques d’aquest any, les quals les realitzava en el curs de primer de primària, l’ordinador dins la meua aula era un estímul molt gran per als nens, els encantava fer activitats amb ell. A més a més, no eren competitius sinó que s’ajudaven els uns als altres i es potenciava en gran mesura aquestos aspectes de cooperació i col·laboració anomenats al llibre.

En resum, els factors i les experiències més influents no son les que apareixen primer sinó les que tenen certa continuïtat i/o són més estables en l’entorn significatiu del nen o nena.

En aquesta part d’aquest segon capítol m’he he pogut adonar que les TIC tenen moltes més aportacions de les que jo creia que sabia, per exemple que les TIC poden ajudar a desenvolupar la comunicació verbal entre mestre i alumnes o entre alumnes, és una aportació d’aquestes que, en sí mateix, no era conscient d’ella. També es poden utilitzar per reforçar altres llenguatges com el matemàtic, el escrit, el plàstic i el musical.

En l’apartat de les TIC amb el treball d’equip, els autors divideixen el text en 3 seccions diferents: el suport entre els mestres, l’elaboració i recerca dels materials útils i significatius per als alumnes i l’organització del cicle.

Finalment, en quant al paper del mestre, aquest ha de ser capaç d’integrar les TIC a les aules de manera que siguen útils i eficaces en el procés d’ensenyament aprenentatge dels alumnes. Per a aconseguir açò, una de les tasques més importants que té el mestre és tenir present els coneixements previs dels alumnes.

El paper del mestre esta en un procés de canvi constant, aquestos canvis en l’educació infantil apareixen en el moment en que deixem que nous material, en aquest cas, les noves tecnologies s’integren en el dia a dia escolar. Perquè hem de recordar que per això, les TIC han de ser un recurs més a l’aula. No l’únic, ni tampoc un que no s’utilitza mai. Han de ser un recurs que s’utilitza quan cal en la mateixa mesura que s’utilitzen la resta de recursos perquè són això, una eina més en l’aprenentatge.

Cal dir q encara ara, hi ha molts mestres que no donen ninguna oportunitat al món digital i no volen dur a terme aquestes propostes d’ensenyar les TIC, açò provoca un retràs a l’hora de seguir el ritme en què va canviant la societat en general.





TENDENCIAS EN EDUCACIÓN EN LA SOCIEDAD DE LAS TECNOLOGIAS DE LA INFORMACIÓN.

lunes, 17 de marzo de 2008


Jordi Adell. Universidad Jaume I Catellón de la Plana.

Adell, J. (en prensa). Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información. En M. Area (coord): Educar en la sociedad de la información. Bilbao: Descleé de Brouwer.


Maria Ramos Manuel.
Nuevas tecnologías aplicadas a la educación.
Segundo de magisterio Infantil

Después de leer este texto, podemos decir que el autor pretende llegar a unos objetivos tales como explicar que las nuevas tecnologías influyen de manera directa tanto en nuestra sociedad como en nuestra cultura. Remarcar la importancia que estas tienen tanto en nuestra vida diaria, como más concretamente, en el ámbito de la educación. Hacernos ver que, dentro de la educación, al contrario de lo que se cree, la tecnología no solo tiene unas funciones didácticas, sino que sus funciones van mucho más allá. Conocer su evolución a lo largo de la historia, así como sus cambios con el paso de los años. Y el más importante, aprender a utilizarlas de manera correcta en la educación porque solo si su uso es el adecuado, las Nuevas Tecnologías en las escuelas será un factor de igualdad social y de desarrollo personal, un derecho básico y no un producto de mercado.

El texto se divide en 6 partes principales, la primera de ellas es la introducción en la que dice que las Nuevas Tecnologías de la información y la comunicación son un fenómeno que esta produciendo transformaciones en todos los ámbitos de nuestra sociedad. Estas, influyen de manera directa tanto en nuestra sociedad, como en nuestra cultura.

Es verdad que como bien dice el autor, estamos tan sumergidos en la tecnología, que la utilizamos de manera inconsciente y solo nos damos cuenta de que está presente frente a su desaparición o frente a la aparición de una “nueva”.

A partir de aquí el autor nos explica algunas de las implicaciones de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación están empezando a tener en el ámbito de la educación. Pero las posibilidades que le podemos dar a las nuevas tecnologías, depende en gran parte de las instituciones y de las decisiones políticas antes que de la disponibilidad

En la segunda parte el autor pretende darnos a conocer la evolución de las tecnologías de la información y la comunicación. Hace una división entre los diferentes periodos caracterizados por la tecnología de codificación, almacenamiento y recuperación de la información.

Empieza hablando del momento en la historia en que aparece el lenguaje, que proporcionó un medio a los humanos para transmitir el conocimiento y trasmitirlo a otros. A continuación habla de los signos gráficos, es decir, de la escritura, su evolución, su difusión y su importancia y en relación a ella de la aparición de la imprenta. Y Otra de las revoluciones explicitadas en el texto es la de los medios electrónicos y su digitalización, muy importante en el momento en el que vivimos.

Para finalizar esta parte, el autor concluye con un pequeño resumen donde remarca que gracias a un marco socioeconómico determinado, es posible tanto su desarrollo como su aplicación.

A continuación, en la tercera parte del texto llamada “las nuevas tecnologías de la información y de la comunicación”, relacionadas con el almacenamiento, procesamiento y trasmisión digitalizados de la información, nos explica ideas erróneas que tiene la gente sobre estas y las ideas que realmente deberíamos tener para no estar equivocados sobre lo que son realmente las nuevas tecnologías.

En el cuarto bloque del texto llamado “algunas repercusiones de las nuevas tecnologías”. Concretamente en el ámbito de la educación, el autor habla de que es la educación la que debe dar respuestas a algunos inconvenientes. Por ejemplo, a la gran información invalida y irrelevante que recibimos, así como saber interpretar y elegir la información importante de la que no lo es.

La quinta parte del texto, a su vez, esta subdividida en 5 apartados. Después de una pequeña historieta que explica que si un profesor de hace años viajara con una maquina del tiempo a una aula de hoy en día, no notaria prácticamente la diferencia del antes y el ahora. El autor concluye una moraleja: el sistema educativo, no es precisamente un ambiente en el que la tecnología tenga un papel relevante en las tareas que allí se realizan. Para desarrollar más profundamente esta situación, este apartado queda subdividido en 5 subapartados:
· El primero de ellos, habla del ritmo del cambio en el aprendizaje a lo largo de toda la vida y cultura general: el ritmo de cambio de nuestra sociedad es tan rápido, que la formación inicial no nos sirve para hacer frente a los cambios futuros.
· El segundo subapartado: “nuevos entornos de enseñanza y aprendizaje”, hace referencia a la ampliación de los escenarios educativos de tal manera que los estudiantes deberán adquirir un papel mucho más activo en el aprendizaje.
· El tercer subapartado llamado “nuevos roles para las instituciones educativas”, se habla de conseguir formar instituciones virtuales, sin necesidad de que sea un lugar físico,
· En el cuarto subapartado”, nos habla de que debe ser el profesor la persona indicada a la hora de enseñar a los alumnos a tratar y a buscar la información.
· Finalmente en el quinto subapartado, nos explica la importancia de la aparición de nuevos materiales de enseñanza/aprendizaje, remarcando que los profesores podrán crear su propio material adaptándolo al contexto de sus alumnos.

Para finalizar el texto, el autor concluye el texto a través de un corolario llamado “Educar es una tarea centrada en el futuro” en el cual empieza con la idea de que el primer paso en la integración en la nueva tecnología, es hacer lo mismo que antes, pero con los juguetes de ahora. También remarca una idea que considero muy importante: el mayor potencial de las nuevas tecnologías de la información en la educación, reside no solo en lo que aportaran los métodos de enseñanza/aprendizaje actuales, como en el hech que estan transformando radicalmente lo que rodea a las escuelas, el mundo.

Además debe de ser un factor de igualdad social y de desarrollo personal y nunca un aumento de las diferencias sociales.

.El autor expone un articulo con unos argumento que tienen mucho fundamento. Hoy en día, la sociedad va avanzando y la educación debería ir avanzando al mismo tiempo que lo hace la sociedad, para ello, las nuevas tecnologías juegan un papel fundamental. A partir de este texto, hemos visto la situación actual y real que tienen las nuevas tecnologías así como el avance que han tenido a lo largo de la historia. Es verdad que las nuevas tecnologías, por un aparte, pueden crear diferencias sociales o mejor dicho tecnológicas fuertemente marcadas por aquellas personas que no pueden acceder a estos instrumentos tecnológicos, pero que se produzca esto depende de nosotros, de los futuros maestros, de la futura educación. Hoy en día, las nuevas tecnologías dentro de las aulas, son un aspecto muy importante, y, por desgracia, no todo el mundo comparte esta idea. También me ha parecido muy interesante la idea de la información. Debemos enseñar a los alumnos a elegir la información y a no “tragar” todo aquello que escuchan. Vivimos en una sociedad marcada por la información excesiva, debemos aprender a elegirla y a interpretarla. Leer este texto, puede abrirnos las puertas a muchas ideas que quedan muy claras después de analizarlo en profundidad.


Marieta:)





L'EDUCACIÓ INFANTIL I LES NOVES TECNOLOGIES

miércoles, 12 de marzo de 2008

Aquesta activitat m’ha dut molt de temps, perquè m’ha costat prou entendre quins passos devia seguir per fer-lo el millor possible, però finalment ho he aconseguit.

Primer que tot amb les tres direccions que hi havia a l’aula virtual he buscat blogs que parlaren, tant de l’educació infantil com de les noves tecnologies aplicades a aquesta. M’ha costat prou trobar-ne que feren referència als dos aspectes relacionats,

A més a més, també n’he trobat alguns que no m’han agradat ja que no compartisc l’opinió d’algunes idees nombrades en alguns blogs. Hi ha alguns blogs que prefereixen altres mètodes i no es manifesten d’acord amb la introducció de les noves tecnologies a l’aula d’infantil, bé siga perquè creuen que els nens son molt menuts per a apropar-los al món de la tecnologia, bé perquè prefereixen seguir amb el mètode de tota la vida: la pissarra, el llibre de text, el quadern...

Finalment deixaré alguns del que més m’han agradat i dels que més interessants m’han paregut i després us deixaré els 5 que, pels diferents aspectes que explicaré després, m’han cridat
l’atenció.
.........................................................................
aLgUNs BlOgs QuE TRoBaT...
Aquest blog també ha segut un dels que més m’agrada’t. No l’he inclòs en els 5 preferits ja que no parla exactament de la educació infantil. Tot i això, he volgut afegir-ho a la llista dels blogs perquè parla de com ajuden les noves tecnologies als nens en problemes d’audició, és a dir, als xiquets o xiquetes sords/es. Pot ser, en un futur, tinguem algun nen amb aquesta discapacitat i per això pense que és interessant llegir-lo i poder ajudar-los a integrar-se i a atenir una educació més gratificant, tant per a ells com per a nosaltres, els mestres.

El ordinador en l’aula d’infantil

L’autor d’aquest blog es fa preguntes, que els professors ens deuriem de fer constantment, per exemple, com debem iniciar els més menuts al món de les noves tacnologies. La veritat és que pense que té raó, que hem de tenir present que eixa feina és nostra, dels futurs mestres d’infantil. I sobretot, que hem de trobar la resposta a eixes preguntes.

“Medios y recursos didacticos: Adiós a la tiza en el aula del SXXI”

Aquest blog parla de que, en general, les noves tecnologies van incorporant-se poc a poc a tots els centres educatius. Nombra, especialment, el col·legi públic Minobriga de Ciudad Rodrigo, Salamanca.


El niño feliz

Tracta sobre una noticia publicada referent als TIC, tant en infantil com en educació primària. Després inclou un pdf on encontrem els centres on s’estan desenvolupant, dia a dia, les noves tecnologies, així com totes les experiències que aquestes estan aportant a aquests centres educatius.

Tinta fresca vlog

Aquest blog m’ha agradat molt, en especial perquè inclou un vídeo, en el qual apareix una aula d’infantil que ja incorpora una pissarra digital interactiva. Aquesta, pot ser siga una bona manera d’apropar els nens a les noves tecnologies, de manera que ells no ho vegen com una tasca “diferent” sinó una cosa mes, una cosa normal, del dia a dia tan el l’aula com fora d’ella.

“Las nuevas tecnologias en la educación”

En aquest blog no es parla en concret de l’educació infantil, sinó que es parla de l’educació en general y de les noves tecnologies. Una de les idees fonamentals que trobe és que les noves tecnologies possibiliten la construcció d’un nou espai social. Més tard poem veure els pros i els contra que nombra l’autor. En conclusió, l’escola s’encarrega de formar a les persones per a viure en una societat industrial, per tant s’ha d’encarregar d’apropar els nens a les noves tecnologies, que formen una part molt important en la societat actual.

eLs 5 blOgS QuE He ELeGiT...

Mestra d’educació infantil

Aquest és el primer blog que he elegit com a un del preferits. L’autora és una xica que es diu Fatima i comença parlant sobre una professora de Sevilla, la seua experiència com a opositora i com a aconseguit arribar fins l’escola en la que actualment imparteix les classes des de fa 9 anys. El que m’agrada és que explica que aquesta professora va apostar per les noves tecnologies quan ningun altre professor ho feia. Va incorporar el racó de l’ordinador en la seua aula, amb molt d’esforç, ja que diu que no estava molt familiaritzada amb les noves tecnologies. Pot ser siga el que hem de fer nosaltres, els futurs professors.

Hi ha molts mestres, que avui en dia, tot i que saben d ela importància d’incorporar un ordinador a classe, es neguen per que no saben com fer-ho. Pense que és qüestió d’interessar-se i buscar informació per poder apropar els nens i nenes cap a aquest món actual i innovador.

Tinta fresca

Aquest blog també m’ha agradat molt. A més a més, esta enfocat d’una manera diferent als anteriors. Els altres blogs comenten, expliquen... en definitiva, parlen de les noves tecnologies relacionades en gran mesura amb l’educació infantil, però aquest, a més d’una xicoteta explicació conté un vídeo. Pot ser siga per això, pel que m’ha cridat l’atenció. En aquest vídeo podem veure uns nens en una aula davant d’una pissarra digital.

Durant el vídeo, apareixen els objectius que es pretenen aconseguir amb aquest mètode com per exemple, establir vies de comunicació amb companys i companyes d’altres escoles, compartir jocs i activitats amb la intenció de conèixer-se i relacionar-se...

Pense que és una manera de motivar els nens a noves activitats, ja que veig que és un mètode molt atractiu. A més a més, aquest vídeo és molt interessant ja que podem veure com influeixen les noves tecnologies en el nens i com reaccionen els nens, en aqust cas davant d’una pissarra digital

“Introducción de las tics en el aula de infantil”: “El rincón de informàtica”

Considere el text que inclou aquest blog molt complet. Està escrit per Rafael Martinez Jimenez, assesor d’educació infantil. Comença amb una petita introducció on parla del canvi que esta sofrint la societat en els últims anys i de l’adaptació que hem de fer, per aquest motiu, en l’educació.

A continuació parla del TIC i dels avantatges de la informàtica i de l’ordinador. Per això, en la seua escola, han decidit dur a terme una nova experiència. En el text encontrem explicitats tots els objectius que pretenen aconseguir mitjançant aquesta, un dels quals es aproprat l’alumnat d’infantil al món de la informàtica. Finalment, l’autor explica les principals pautes seguides a l’hora de dur a terme el projecte.

"Educación y nuevas tecnologias"


Aquest blog no és d’una professora. És d’un alumne, que al igual que nosaltres ha estat fent practiques a una escola. Aquest alumne de magisteri va fer una entrada on va escriure que les noves tecnologies a la seua escola estaven molt poc presents.

En aquesta entrada que he trobat jo, el que fa és rectificar i contar que s’havia equivocat, que no és així allò que va dir, diu que les Tics s’estan duent a terme en eixa escola i que estan començant a instal·lar ordinador en totes les aules tant d’educació primària com d’educació infantil . Per demostrar la seua equivocació sobre el que havia explicat en l’anterior entrada deixa una foto dels alumnes d’infantil en l’aula de informàtica.

I eL QuE més m'aGrADAt...

“El aula en cualquier momento i en cualquier lugar”

El comentari que fa l’autor en aquest blog, la manera en que expressa el que pensa i, sobretot, el que pensa m’ha cridat molt l’atenció i m’ha agradat molt. Per a ell, incorporar les noves tecnologies en l’aula, és una nova forma de comunicació i una nova forma de poder accedir a la informació, és, segons ell, una cosa mai antes ningú hauria pogut imaginar. Encara que és realista, i diu que els docents, encara que pensen igual que ell, dediquen poc de temps a la utilització de les noves tecnologies a l’aula.

Clar, sempre és més fàcil el clarió, la pissarra i el quadern, com s’ha fet sempre.He pogut comprovar a les practiques que hi ha professors que accepten prefectament aquest apropament capa les noves tecnologies i hi ha altres que es neguen a utilitzar, per exemple, ordinadors a classe

Per això m'ha agradat molt i pense que te molta raó en moltes de les idees que s'esposen a aquest text.

......LA MEUA OPINIÓ SOBRE LA TASCA........................................................................................................................

Bé, realment pense que no ha sigut una pràctica de les més fàcils. Encara que he de dir, que més que una pràctica difícil ha segut costosa ja que he invertit moltes hores davant l’ordinador buscant blogs que m’agradaren, llegint-los, escrivint del que tracta cadascun, intentant entendre el que havia de fer a la pràctica, resolent dubtes amb les companyes...

La veritat és que al principi no sabia que açò del blog existia, havia sentit els fotologs, els metroflogs...ja que tinc amigues que en tenen. Però encara menys sabia que existien buscadors de blogs on podem buscar blogs referents al que nosaltres vulguem informar-nos.

Ara, per a mi aquesta tasca ha enriquit molt el meu coneixement sobre el blog, he aprés moltes coses més, sobretot equivocant-me, borrant, fent i refent..El que crec q més m’agradat a segut llegir els blog en els quals he trobat les relacions entre les noves tecnologies i l’educació infantil perquè m’han fet veure les grans possibilitats que tenen aquestes dins l’aula i també he pogut veure diferents punts de vista de professors, alumnes...que no conec però que les seues opinions et fan reflexionar. Realment, pense que és un gran avanç per a l’educació l’introducció de les noves tecnologies.

M@R¡€tA







FAMILIA DINOSAURI

jueves, 28 de febrero de 2008







No recordeu aquesta serie que feien uns anys enrere??? A mi m’encantava. Em quedava bocabadada davant la televisió amb ella i m’ho passava d’allò més. Em ria molt amb el dinosaure xicotet, m’encantava i em segueix encantat. Sempre estic posada al youtube per veure i recordar els capítols. Espere que us agraden aquests vídeos.