LES TIC A L’EDUCACIÓ INFANTIL
Les TIC a l’escola, de Jordi Cases i M. Roser Torrescasana, és una gran aportació que parla d’un dels aspectes centrals d’un debat transcendental en l’educació actual: les possibilitats que ens ofereixen les tecnologies de la informació i de la comunicació i el paper del mestre per integrar-les a l’escola . En resum, és un tractament del tema de la participació de les noves tecnologies en la educació, l’objectiu del qual és argumentar i convèncer que les TIC poden ser un recurs didàctic també en l’ Educació Infantil.
1. Les TIC a l’escola
Avui en dia es dona el que anomenen la revolució digital, que ha donat lloc a l’actual societat de la informació. Aquesta revolució esta aconseguint modificar en una gran mesura la nostra societat ja que la informàtica, l’electrònica, el món audiovisual... s’han incorporat a les nostres vides. Per tant, hem d’estar en constant procés d’adaptació als canvis i hem de sentir-nos capacitats per a afrontar els nous reptes que van sorgint.
Aquest nou marc social, fa que els nens i nenes que arriben a l’escola estiguen totalment familiaritzats amb el món digital i utilitzen de manera activa els mòbils, els televisors, les càmeres de fotografiar...Hi ha moltes accions d’aquesta societat de la informació i de la comunicació que ja estan incorporades en la vida quotidiana dels nens.
L’escola intenta entendre i adaptar-se a tot això que esta passant, de manera que s’estan produint uns canvis importants en els centres escolars (canvis en l’estructura física de l’escola, canvis en politiques educatives, canvis en l’àmbit administratiu, canvis en les metodologies de treball...)
Pense però, que cal dir que encara avui en dia hi ha moltes escoles que manquen en grans dimensions de molts d’aquestos canvis, per tant molts centres educatius no precisen de l’adaptació adequada per a poder integrar les TIC correctament a l’escola.
En conclusió, l’escola i el sistema educatiu no només han d’ensenyar les TIC, aquestes produiran un canvi en l’escola i en l’entorn, si l’entorn canvia, l’activitat de la pròpia escola canviarà.
En resum, aquest curt capítol fa referència al que esta passant en l’actualitat, el món esta canviant i la gent també, per tant, l’escola ha d’anar canviant al mateix ritme.
2. Aportacions de les TIC a l’educació infantil
Les TIC a l’escola, de Jordi Cases i M. Roser Torrescasana, és una gran aportació que parla d’un dels aspectes centrals d’un debat transcendental en l’educació actual: les possibilitats que ens ofereixen les tecnologies de la informació i de la comunicació i el paper del mestre per integrar-les a l’escola . En resum, és un tractament del tema de la participació de les noves tecnologies en la educació, l’objectiu del qual és argumentar i convèncer que les TIC poden ser un recurs didàctic també en l’ Educació Infantil.
1. Les TIC a l’escola
Avui en dia es dona el que anomenen la revolució digital, que ha donat lloc a l’actual societat de la informació. Aquesta revolució esta aconseguint modificar en una gran mesura la nostra societat ja que la informàtica, l’electrònica, el món audiovisual... s’han incorporat a les nostres vides. Per tant, hem d’estar en constant procés d’adaptació als canvis i hem de sentir-nos capacitats per a afrontar els nous reptes que van sorgint.
Aquest nou marc social, fa que els nens i nenes que arriben a l’escola estiguen totalment familiaritzats amb el món digital i utilitzen de manera activa els mòbils, els televisors, les càmeres de fotografiar...Hi ha moltes accions d’aquesta societat de la informació i de la comunicació que ja estan incorporades en la vida quotidiana dels nens.
L’escola intenta entendre i adaptar-se a tot això que esta passant, de manera que s’estan produint uns canvis importants en els centres escolars (canvis en l’estructura física de l’escola, canvis en politiques educatives, canvis en l’àmbit administratiu, canvis en les metodologies de treball...)
Pense però, que cal dir que encara avui en dia hi ha moltes escoles que manquen en grans dimensions de molts d’aquestos canvis, per tant molts centres educatius no precisen de l’adaptació adequada per a poder integrar les TIC correctament a l’escola.
En conclusió, l’escola i el sistema educatiu no només han d’ensenyar les TIC, aquestes produiran un canvi en l’escola i en l’entorn, si l’entorn canvia, l’activitat de la pròpia escola canviarà.
En resum, aquest curt capítol fa referència al que esta passant en l’actualitat, el món esta canviant i la gent també, per tant, l’escola ha d’anar canviant al mateix ritme.
2. Aportacions de les TIC a l’educació infantil
Al capítol 2 es parla de la relació de les TIC i el procés de desenvolupament de l’infant, la relació d’aquestes amb el PCC, de les TIC i el paper del mestre i de les TIC amb el treball en equip.
Les persones son els estímuls més importants els primers anys de vida dels infants. Les primeres persones que tenen una influència més forta en els nens i nenes son els pares i la família, però després l’escola, és a dir, el professorat i els companys de classe.
L’aprenentatge en interacció amb les altres persones és el que ens dona la possibilitat d’avançar en el desenvolupament, per això, la millor estimulació que es pot oferir a un infant no és la més complexa i elaborada, sinó aquella que s’adapta millor al seu nivell maduratiu i que més l’ajuda a evolucionar.
Desenvolupament i aprenentatge son dos aspectes que estan molt lligats i que son molt importants a l’hora d’utilitzar les TIC com a recurs a les aules ja que es passa d’una relació de dependència amb l’adult a una relació d’autonomia pròpia, i l’infant va ampliant els àmbits de relacions personals. És molt important poder potenciar l’ús cooperatiu i col·laboratiu que ens aporten les TIC.
Pel que vaig poder comprovar a les practiques d’aquest any, les quals les realitzava en el curs de primer de primària, l’ordinador dins la meua aula era un estímul molt gran per als nens, els encantava fer activitats amb ell. A més a més, no eren competitius sinó que s’ajudaven els uns als altres i es potenciava en gran mesura aquestos aspectes de cooperació i col·laboració anomenats al llibre.
En resum, els factors i les experiències més influents no son les que apareixen primer sinó les que tenen certa continuïtat i/o són més estables en l’entorn significatiu del nen o nena.
En aquesta part d’aquest segon capítol m’he he pogut adonar que les TIC tenen moltes més aportacions de les que jo creia que sabia, per exemple que les TIC poden ajudar a desenvolupar la comunicació verbal entre mestre i alumnes o entre alumnes, és una aportació d’aquestes que, en sí mateix, no era conscient d’ella. També es poden utilitzar per reforçar altres llenguatges com el matemàtic, el escrit, el plàstic i el musical.
En l’apartat de les TIC amb el treball d’equip, els autors divideixen el text en 3 seccions diferents: el suport entre els mestres, l’elaboració i recerca dels materials útils i significatius per als alumnes i l’organització del cicle.
Finalment, en quant al paper del mestre, aquest ha de ser capaç d’integrar les TIC a les aules de manera que siguen útils i eficaces en el procés d’ensenyament aprenentatge dels alumnes. Per a aconseguir açò, una de les tasques més importants que té el mestre és tenir present els coneixements previs dels alumnes.
El paper del mestre esta en un procés de canvi constant, aquestos canvis en l’educació infantil apareixen en el moment en que deixem que nous material, en aquest cas, les noves tecnologies s’integren en el dia a dia escolar. Perquè hem de recordar que per això, les TIC han de ser un recurs més a l’aula. No l’únic, ni tampoc un que no s’utilitza mai. Han de ser un recurs que s’utilitza quan cal en la mateixa mesura que s’utilitzen la resta de recursos perquè són això, una eina més en l’aprenentatge.
Cal dir q encara ara, hi ha molts mestres que no donen ninguna oportunitat al món digital i no volen dur a terme aquestes propostes d’ensenyar les TIC, açò provoca un retràs a l’hora de seguir el ritme en què va canviant la societat en general.
Les persones son els estímuls més importants els primers anys de vida dels infants. Les primeres persones que tenen una influència més forta en els nens i nenes son els pares i la família, però després l’escola, és a dir, el professorat i els companys de classe.
L’aprenentatge en interacció amb les altres persones és el que ens dona la possibilitat d’avançar en el desenvolupament, per això, la millor estimulació que es pot oferir a un infant no és la més complexa i elaborada, sinó aquella que s’adapta millor al seu nivell maduratiu i que més l’ajuda a evolucionar.
Desenvolupament i aprenentatge son dos aspectes que estan molt lligats i que son molt importants a l’hora d’utilitzar les TIC com a recurs a les aules ja que es passa d’una relació de dependència amb l’adult a una relació d’autonomia pròpia, i l’infant va ampliant els àmbits de relacions personals. És molt important poder potenciar l’ús cooperatiu i col·laboratiu que ens aporten les TIC.
Pel que vaig poder comprovar a les practiques d’aquest any, les quals les realitzava en el curs de primer de primària, l’ordinador dins la meua aula era un estímul molt gran per als nens, els encantava fer activitats amb ell. A més a més, no eren competitius sinó que s’ajudaven els uns als altres i es potenciava en gran mesura aquestos aspectes de cooperació i col·laboració anomenats al llibre.
En resum, els factors i les experiències més influents no son les que apareixen primer sinó les que tenen certa continuïtat i/o són més estables en l’entorn significatiu del nen o nena.
En aquesta part d’aquest segon capítol m’he he pogut adonar que les TIC tenen moltes més aportacions de les que jo creia que sabia, per exemple que les TIC poden ajudar a desenvolupar la comunicació verbal entre mestre i alumnes o entre alumnes, és una aportació d’aquestes que, en sí mateix, no era conscient d’ella. També es poden utilitzar per reforçar altres llenguatges com el matemàtic, el escrit, el plàstic i el musical.
En l’apartat de les TIC amb el treball d’equip, els autors divideixen el text en 3 seccions diferents: el suport entre els mestres, l’elaboració i recerca dels materials útils i significatius per als alumnes i l’organització del cicle.
Finalment, en quant al paper del mestre, aquest ha de ser capaç d’integrar les TIC a les aules de manera que siguen útils i eficaces en el procés d’ensenyament aprenentatge dels alumnes. Per a aconseguir açò, una de les tasques més importants que té el mestre és tenir present els coneixements previs dels alumnes.
El paper del mestre esta en un procés de canvi constant, aquestos canvis en l’educació infantil apareixen en el moment en que deixem que nous material, en aquest cas, les noves tecnologies s’integren en el dia a dia escolar. Perquè hem de recordar que per això, les TIC han de ser un recurs més a l’aula. No l’únic, ni tampoc un que no s’utilitza mai. Han de ser un recurs que s’utilitza quan cal en la mateixa mesura que s’utilitzen la resta de recursos perquè són això, una eina més en l’aprenentatge.
Cal dir q encara ara, hi ha molts mestres que no donen ninguna oportunitat al món digital i no volen dur a terme aquestes propostes d’ensenyar les TIC, açò provoca un retràs a l’hora de seguir el ritme en què va canviant la societat en general.
0 comentarios:
Publicar un comentario